N aperitif te la Dolomites Unesco

Veranstaltung beendet
Wann:

09.07.2018

Notizia estratta da 

Vigni lunesc te Museo Ladin na scontrèda culturala con na cercia de vin e formai. Dò Marcella Morandini se va inant con Cesare Poppi. Cognoscer vèlch de la storia e de la cultura de Fascia, del raion ladin e de la Dolomites, te na scontrèda lijiera e con ence na cercia de vin e de formai sport da aziendes del post. L’é chesta la formula de una de la desvalive scomenzadives che l Museo ladin de Fascia ge sporc a la jent via per dut istà. L’à inom “Aperitif te Museo” e desche oramai da vèlch an, l vegn endrezà ence chisc meisc, vigni lunesc da les 5 domesdì te la Sala Heilmann del Museo a Sèn Jan, con l’intervent de esperc desferenc che rejona, sot desvalives aspec, de l’argoment cernù desche “fil ros” che lea duc i apuntamenc. Dò aer prejentà libres, rejonà de carnascèr, de guant e de etres temes de cultura ladina, chest an l’argoment de l’Aperitif te Museo l’é la Dolomites Patrimonie UNESCO. L titol l’é “Dolomiti: montagne, uomini e storie” e l program met dant 9 scontrèdes, descheche 9 l’é i “sistemes de  monts” touc ite da l’UNESCO tel Patrimonie de l’umanità Dolomites.

L descors se dejouc aldò de 6 filmac realisé da Piero Badaloni e Nicola Berti con la colaborazion de Fausta Slanzi per la Fondazion Dolomites UNESCO, che i ne mena apontin a descorir la Dolomites con i aspec geologics, ma ence la jent che sun chisc monts maraveousc vif da centenees de egn, e che i à didà a formèr, tel ben e tel mèl, l paesaje che vedon anchecondì.

La lingia de scontrèdes é peèda via en lunesc ai 2 de messèl con la diretora de la Fondazion Dolomites UNESCO, Marcella Morandini, che dò la prejentazion del diretor de l’Istitut Ladin Fabio Chiocchetti l’à spiegà l percors che à portà al recognosciment del Patrimonie Dolomites UNESCO, un di 200 sic naturèi sun 1092 te dut l mond e l più gran, che l tol ite 3 regions, dal Brenta al Friul.

Marcella Morandini à rejonà di criteries che à fat cerner i 9 sistemes de monts touc ite, la dificoltèdes te la gestion e l ruol de la Fondazion Dolomites UNESCO, e l’à prejentà en curt i 6 filmac de Badaloni, che pean via dal Triassich e passan travers l’alpinism, l’èrt, l’ambient natural, i popoi e la comunanzes locales, i rua a moscèr duc i desvalives aspec de chesta Dolomites per fenir con n bilanz anter passà e davegnir. Te la pruma scontrèda no l’é mencià la domanes de la jent, per saer per ejempie percheche l Sela e l Saslonch no i fèsc pèrt del Patrimonie Dolomites, o se la Fondazion no la pel fermèr l frabicament desmesurà te noscia valèdes, e la domanes é jites inant ence endèna che i entervegnui podea cercèr l formai sport da la Mèlga de Fascia e l vin sport da l’Enoteca Valentini de Cianacei.

Per l’ocajion te la sala Heilmann l’é stat metù fora desvalives chèdres de autores fascegn, anter i etres Giuseppe Soraperra e Franzeleto Bernard, che à per protagonisć i monts e che i fèsc pèrt de la colezion del Museo, che i restarà fora dut istà.

En lunesc ai 9 de messèl a Sèn Jan rua l’antropologh Cesare Poppi, che l rejonarà di popoi che vif te la Dolomites: i abitanc de la “Ladinia”, n teritorie che no se troa scrit su la mapes, ma che l caraterisea de secoi la jent che stèsc anter la Crepes spavides.

I apuntamenc jirà inant ai 17 de messèl con l’alpinista e menacrep Marika Favé, ai 23 con Alfredo Paluselli, autor del liber su Tita Piaz “Il Diovolo generoso” e dapò de aost vegnarà prejentà lejendes e cianties de la Dolomites, e amò sarà l’intervent de l’autor di filmac, Piero Badaloni, del diretor del Museo geologich de la Dolomites Riccardo Tomasoni, di studiousc de mic e lejendes ladines Ulrike Kindl e Nicola Dal Falco per fenir col bilanz de l’antropologh Annibale Salsa.

Dassen na bela ocajion per saer vèlch de più, te na situazion gustegola e informala.

Lucia Gross